Estic inventant una història per a participar en un concurs, aquest és el principi:
Una manera de passar l'hivern
Tornàvem de l’escola, quan va passar una cossa al•lucinant vérem un cotxe negre tot terreny perseguit per la policia. Ens quedarem una estona mirant, com si estiguérem en un encanteri.
Desaparegueren i de seguida eixirem d’aquell encanteri de curiositat. No pensàrem que aquella persecució pels carrers del nostre barri ens influirien de la manera que ho feren.
Era l’hivern de 1999, el més gelat des de feia 100 anys, no sabia si sentir-me afortunada o maleir als quatre vents.
Els meus amics: Àlvaro, el més valent i guapo de tots, no cal dir que era llest. Fran, era qui preparava les estratègies d’algunes missions que ens muntàvem a l’estiu, (era una manera de fer passar els dies més calorosos de l’any). Eduard, no sabem com però aquest sempre estava en embolics, Rebeca(nosaltres li diem Beky),una xiqueta guapa que estava amb Fran, Malena, la meva millor amiga junt a Beky, i jo. Aquesta és la meva colla.
Tots nosaltres varem veure la persecució tant emocionant. Com que feia molt de fred i les mans les teníem gelades decidirem apujar a casa de Álvaro, que era la més propera a l’escola.
Una vegada dins la casa ens posarem còmodes i com no teníem tema de conversa a Malena se li ocorregué la magnifica idea de parlar de la persecució.
Començarem argumentant de qui podria ser o quins podrien ser els del tot terreny i que haurien fet per a que la policia els perseguira. Arribarem a la conclusió de que devia ser un fugitiu de la justícia i que els policies els havien seguit.
Aquesta conclusió ens donà una idea, la mateixa a tots i totes. Havíem d’investigar aquest esdeveniment, i així fer passar els dies, els quals fins ara havien sigut avorrits i freds.
