Diversió diversa

El diumenge em vaig haver d'alçar prompte perquè el pare de Lidia havia organitzat un viatge a Terra Mítica. El viatge va ser d'hora i mitja. Per arribar Terra Mítica aguarem d'agafar l'autovia i l'autopista. Tardarem un poc en entrar, ja que hi havia gent que no havia arribat a l'hora que havíem quedat. Els pares ens tragueren l'entrada fent-nos passar per xiquets de deu anys, per tant jo havia nascut el 7 de març de 2000. Quan entrarem anàrem directes a les catarates del Nilo. Que eren unes barques en forma de sarcòfag, en el sarcòfag jo anava amb Hèctor, Andreu, Sara, Lidia i Laura. Primer de tot abans de pujar ens posarem els impermeables i les capelines, per no mullar-nos molt. Primer va anar una rampa cap a munt, i tot el que havíem pujat desprès l'aguerem de baixar amb un descens de20 metres d'altura, que si no dus posat el xuvasquer et banyes, i la segona baixada és de 10 metres, que et banyes molt poquet. Desprès d'aquesta atracció anàrem al Sincope o martell. Hi ague xics/es que no volgueren pujar perquè els feia por. Jo quan ja havia entrat em vaig cagar un poc, però al final vaig apujar. El martell és una atracció en la qual vas en uns sellents, amb bona protecció.És un disc girant a 90 km/h a una altura de 35m, es balanceja formant un angle de 120º sobre'l terra. Comença a donar-te fluixet, però com ja e dit acabes anant a 90 km per hora. A vegades havia d'anar amb el ulls tancats perquè em donava tanta impressió que pensava que em quedava al lloc. Va ser una atracció de les més fortes que hi ha. Quan baixarem ja estàvem sequets del tot, (perquè en l'atraccio anterior s'haviem mullat). També pujarem a la que hi havia al front, que és diu Titanide, és una montaña russa invertida que arriba a la velocitat de 100 km/h entre espectaculars girs verticals i horitzontals de 360º, i vertiginós descens desde 31 mts de altura. En aquesta atracció també va haver gent que es va escaquejar, però jo vaig apujar, la meua parella era Sara. Varem mirar les instruccions que estaven posades al seient de davant, i varem fer cas, posava: que no estirarem les cames, perquè podria causar lesions, també que no mirarem cap avall, perquè ens podríem fer mal. Sara i jo férem cas de les instruccions, Però no vais poder ficar be el coll al principi, perquè en la primera baixada el coll sem va baixar, Però en seguida que el vaig posar be. Aquesta atracció també era de les més fortes. Després ens vam voler banyar , aixi que anàrem a la Fúria de Tritó, que anaves en una canoa, aquesta vegada més gran, que te dos caigudes impressionants, la primera es de 10,5m i la segona que es la mes impressionant de les dos es de 15m, que en aquesta si que te banyes però be, be. encara que siga de menys metres d'altura que l'altra (la de les catarates del Nilo) aquesta cau mes en picat, i per això et banyes tant. Aquesta si que ens va agradar, per tant la varem repetir. En aquesta atracció va ser en la qual em vaig posar malalta, per no posar-me el xuvasquer, i per tindre la roba de recanvi al cotxe. Desprès ens apujarem a la Muntanya Russa però dels xicotets. Però quan apujarem nosaltres, no sabem perquè la dona que duia l'atraccio ens va donar mes canya, el que no em va agradar és que donava unes frenades que et destroçaven les costelles. Desprès anàrem a la Muntanya Russa, la de debò, que també apujarem dues vegades (com en la Fúria de Tritó), en aquesta atraccio hi ha caigudes de 35m d'alçada, i arribes als 100km/h. Quan baixarem d'apujar per segona vegada ja era hora de dinar. Haí va ser quan em vaig començar a trobar mal, però soles tenia son, però desprès d'acavar de dinar quan els demes es van anar a apujar a més atraccions es quan la mare d'Andreu em va deixar una samarreta d'ell i ma mare em posà el termòmetre. Va passar una estona, i com encara no havia pitat ma mare me'l va llevar, teia 37,98 o 92 de febra, aixi que em dona el junifem que s'havia dut per a meu germa que era ell el que tenia febra (que dies abans havia estat malalt, pero ja es trobava be), em dona soles 6ml de Junifem, perquè s'havia acabat.
Aquest és soles el matí fins al mig dia. La vesprada ja la faré en un altre moment.

Un dia per la nit, uns d’aquells dies que fa un fred que pela i està nevant, algú va trucar a la porta dels Robinson. Era una xiqueta de cabells rosos, i molt llisos, la pobra anava quasi nua. Per tapar-se duia un llençol trencat. Aquella xiqueta demanava per favor un lloc on poder dormir, un poc de menjar, i alguna cosa que li poguera tapar. Els Robinson eren una família molt solidaria, i tanta va ser la pena que els va fer aquella xiqueta que l’acceptaren en casa, li donaren un sopar com cal, roba adequada per al temps que feia, i li prepararen un llit que la xiqueta no s’ho va poder imaginar.
Al matí següent la mare Julian Robinson li va pujar el desdejuni. Però... que va passar? La xiqueta ja no hi era, i el seu llit era fred, la qual cosa volia dir que s’havia anat feia molta estona. La varen buscar per tot el poble, però no hi va haver sort.
Per una altra banda la xiqueta s’havia endinsat al fosc bosc, per buscar al seu pare, que dies abans havia sortit a per comprar dinar, ja que ells vivien al pic de la muntanya. I abans de que s’acabara el que tenien de menjar el pare de la xiqueta baixava a per més menjar, i es clar agafava provisions per al camí. Però desgraciadament aquell dia va haver turmenta. La xiqueta tota sola és va quedar esperant al seu pare. En veure que passaven els dies i el pare no tornava va agafar el que li quedava de menjar, i va anar e buscar al seu pare, i així desprès d’un dia, va ser com va acabar a casa dels Robinson. I ara hi era al bosc sense provisions, buscant al seu pare al qual tant estimava. Quan ja s’estava començant a fer de nit, la xiqueta va ensopegar amb una arrel, i va caure. Quan caigué es doblega el turmell, i no es va poder alçar. Va aguantar una estona menjant les provisions, però poc deprés es va anar congelant fins que es va morir. Dies més tard uns caçadors la van trobar a pocs metres del cos d'un home adult.
Quan els Robinson es van enterar de la tràgica noticia es van empenedir moltíssim. Ni ells ni els demes van saber el que buscava la xiqueta ni perquè va morir aquell pobre home.