12 de maig del 2010

Els Robinson i la xiqueta


Un dia per la nit, uns d’aquells dies que fa un fred que pela i està nevant, algú va trucar a la porta dels Robinson. Era una xiqueta de cabells rosos, i molt llisos, la pobra anava quasi nua. Per tapar-se duia un llençol trencat. Aquella xiqueta demanava per favor un lloc on poder dormir, un poc de menjar, i alguna cosa que li poguera tapar. Els Robinson eren una família molt solidaria, i tanta va ser la pena que els va fer aquella xiqueta que l’acceptaren en casa, li donaren un sopar com cal, roba adequada per al temps que feia, i li prepararen un llit que la xiqueta no s’ho va poder imaginar.
Al matí següent la mare Julian Robinson li va pujar el desdejuni. Però... que va passar? La xiqueta ja no hi era, i el seu llit era fred, la qual cosa volia dir que s’havia anat feia molta estona. La varen buscar per tot el poble, però no hi va haver sort.
Per una altra banda la xiqueta s’havia endinsat al fosc bosc, per buscar al seu pare, que dies abans havia sortit a per comprar dinar, ja que ells vivien al pic de la muntanya. I abans de que s’acabara el que tenien de menjar el pare de la xiqueta baixava a per més menjar, i es clar agafava provisions per al camí. Però desgraciadament aquell dia va haver turmenta. La xiqueta tota sola és va quedar esperant al seu pare. En veure que passaven els dies i el pare no tornava va agafar el que li quedava de menjar, i va anar e buscar al seu pare, i així desprès d’un dia, va ser com va acabar a casa dels Robinson. I ara hi era al bosc sense provisions, buscant al seu pare al qual tant estimava. Quan ja s’estava començant a fer de nit, la xiqueta va ensopegar amb una arrel, i va caure. Quan caigué es doblega el turmell, i no es va poder alçar. Va aguantar una estona menjant les provisions, però poc deprés es va anar congelant fins que es va morir. Dies més tard uns caçadors la van trobar a pocs metres del cos d'un home adult.
Quan els Robinson es van enterar de la tràgica noticia es van empenedir moltíssim. Ni ells ni els demes van saber el que buscava la xiqueta ni perquè va morir aquell pobre home.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Carnestoltes a escolagavina 2008

Qui ens segueix