L’endemà a l’escola no parlàvem de res més. Entre nosaltres era una novetat. Després de cada classe, com que teníem 2 o 3 minuts de descans per poder anar al bany, beure aigua i preparar-nos els llibres, nosaltres sols ens preparàvem els llibres i a continuació en un racó de la classe parlàvem de per on podríem començar a investigar. Fran ja tenia una idea de com fer les coses.
Les classes es passaven mot lentament i pràcticament no ateníem a les explicacions dels mestres. Estàvem en un altre mon, (el cos a la Terra i la ment en un planeta inventat per la nostra imaginació).
Al sonar la campana a les 2 i mitja, Álvaro, Fran, Eduard, Beky, Malena i jo eixirem com un coet al passadís per comentar el lloc on anàvem a quedar a les quatre de la vesprada per posar-nos mans a l’obra.
De camí a ma casa vaig passar pel quiosc més conegut del barri (anomenat Les Quatre Estacions), a primera portada hi havia aquest rètol:
“Uns policies locals veuen alguna cosa sospitosa al riu que passa pel mig del barri”.
Al veure aquesta notícia em vaig dirigir cap al quiosc i li vaig preguntar a l’home quant valia el diari. Em vaig treure el diner de la butxaca i el vaig agarrar.
Una vegada a casa el vaig obrir per saber fil per randa el que havia passat. Només deia que aquest matí els policies locals van veure una cosa sospitosa al riu i decidiren treure-ho, no deia que havien acabat aquesta feina aleshores vaig decidir cridar a la meva colla per dir que delatàvem l’hora de trobada i el lloc.
Així ho férem en deu minuts ja hi érem a la vora del riu.
Els policies encara treien aquella cosa misteriosa del riu. Es veu que estava enganxada, ja que el fons del riu estava ple d’algues que eren del més enganxadises. Cridaren als busos i als bombers, i després d’una hora el pogueren treure.
No us ho creureu però era el tot terreny que havíem vist el dia anterior, fins i tot tenia els forats de les bales. En veure això ens anàrem corre’ns de la por que ens havia entrat, ja que no hi havia ningú dins el cotxe.
Al arribar a ma casa, descansarem de la correguda que ens havíem pegat i de seguida ens posarem mans a l’obra.
Les xiques pensàvem en coses com que els cossos dels fugitius estarien al fons del mar ofegats, i els xics pensaven que havien tirat el cotxe per fer que s’havien mort i en realitat estaven rondant pels carrers per venjar-se dels policies que els havien manat a la carcel.
Les xiques i jo no ho volíem ni pensar, que n’hagueren asessins al barri...
Al dia següent hi havia un altre titular als periòdics “El misteri del riu es va resoldre ahir per la vesprada"
