Diversió diversa

Dijous pel matí (a les 11) ens anarem a Crevillent, i a les dues o aixi ja hi erem. Anarem al bar restaurant CHEF GABI, on dinarem dues pizzes, la vegetal i la variada, anarem a aquest restaurant perquè a mi m'encanten les pizzes que fan: el formatge desfet, la massa, els ingredients, està tot boníssim, i de picaeta demanarem formatge a la planxa, pop a la gallega i delícies d'Elx. Al tornar de dinar descarregarem el cotxe, i descansarem un poquet. Després d'aquell descans Manuel i jo començarem a fer deures. Quasi a la nit el meu tio Josep ens cridà i ens preguntà si Eduard i Roger podien quedar-se a dormir, perquè volien vore les dianes, que és una processó que fan a Crevillent a altes hores de la nit. Com feia molt de temps que no els veia els vaig trobar una mica massa diferents. Varen estar una estona en casa fins que la meua cosina Laura els va fer una trucada perduda per a que baixaren al portal de casa. Al matí següent com que els meus cosins no s'alçaven (normal, segur que havien tornat molt tard) aprofitarem per anar al Calvari per vore eixir els passos. Ma mare ens va fer una foto a Manuel i a mi junt a la Dolorosa, i despres vaig fer una foto a Manuel, ma mare, i mon pare junt a Jesucrist. Com que Manuel volia anar al parc varem deixar de vore els passos i anarem al que hi ha al Calvari, i a la estona de estar allí va apareixer una colla de romans, i un anava en un carro romà tirat per dos cavalls. I com no voliem estar més al Calvari ens tornarem a casa. De camí passant pel "pont vell"ens trobarem amb els meus tios (Mari i Josep), que com que s'havien oblidat la clau de casa i Eduard i Roger no estaven desperts no tenien cap remei que anar al Calvari a buscar-nos. Com la meua tia volia vore els passos tornarem a anar al Calvari, aquesta vegada però ens ferem més fotos. Com que nosaltres ja haviem estat allí ens volguerem tornar a casa, i els meus tios es quedaren una estona més. Quan arribarem encara no s'havien alçat Eduard i Roger, així que els deixarem dormir fins que els meus tios, més tard, els intentaren despertar, pero no hi havia manera. Quasi a l'hora de dinar arribà el meu tio Octavio, la meua tia Rosario, i les meues cosines Paula i Julia, i per fi es despertaren Eduard i Roger. Com que tots no cavem en la taula fiquen una altra però per als xiquets menuts (i hi és on dine o sope quan estem tots junts). Després de dinar Laura va arribar, i va ensenyar a Eduard i Roger un joc de cartes, que després ja no sabien com es deia. Com els meus cosins tenen unes gossetes anomenades Turca i Daina, Eduard va haver de baixar a passejar-les amb el meu germà que va voler acompanyar-lo. Aleshores Roger i jo començarem a jugar a l'espill o també anomenat xis (és un dels jocs als quals juguem a classe), però Roger jugava d'una altra manera, i li vaig ensenyar a jugar de la meua. Després d'ensenyar-lo va dir que era el mateix però més complet, i varem estar jugant fins que va arribar Eduard, aleshores jugarem a diferents jocs com la mona (no de pasqua sino d'animal), també jugarem al cul, a l'ase. Quan ens cansarem de jugar a cartes varem ficar la televisió. Eduard va ficar la pel•licula Aracnitus, que anava sobre una familia que vivia en una casa on davall estava el niu d'una aranya enorme, aleshores fan tot el posible per matar-les,cosa que no va resultar prou facil. Quan hi havien anuncis aprofitavem per jugar a cartes, però com Roger ja no volia li ho preguntarem a Julia, i tornarem a jugar als jocs que he dit abans. I jugant, jugant és va fer de nit, i tots s'hagueren d'anar, però quedarem que ens tornariem a vore el diumenge, al Rebollo, que és on tenim un xalet, en la platja, que està en la Marina. S'acomiadarem i tots a dormir. Va ser un dia fabulós, perquè amb els meus cosins, (més amb Eduard, perque és mes de ls meua edat) m'ho passe genial.