8 de gener del 2011
4ª part.
22:44 | Publicat per
Clara |
Modificar el missatge
-A vore? Però si té la base per ficar-la.
-A lo millor s’ha caigut pel fons.
-No tindràs una llanterna no?
-No.
Vaig tornar a baixar i vaig tocar el fons amb les mans. Alguna cosa sobreeixia entre les monedes, la vaig agafar i la vaig dur a fora.
-Oooooo! Quina pedra mes bonica.
-Si, ja t’he he dit que era una pedra preciosa.
- Sheila ara que ja tenim l’anell on anem?
-Com no, al joier del poble. I com només em pots vore tu, et podré dir el que has de dir en cada moment. És al carrer numero 30. Anem, no està molt lluny, a uns 5 o 10 minuts.
Al arribar al carrer del joier les dos estàvem ben cansades, havíem corregut tot el camí per arribar el més prompte possible.
-Quina joieria més bonica, te uns anells, polseres i collars preciosos. Mira i eixe no es com el que hem trobat?
-Si es veritat! Anem a entrar a vore que ens diuen de l’anell.
-Senyor ens podria atendre?
-Ens? soles estàs tu.
-Si perdó m’he equivocat.
-Stefani dili si et pot dir a qui li va vendre aquest anell.
-Senyor em podria fer el favor de dir-me a qui li va vendre aquest anell?
-No esta be dir-ho.
-Per favor es que estic investigant el cas de la filla del detectiu, i he passat pel pou i me l’he trobat, crec que podria estar relacionat. Qui sap podria haver sigut un assassinat.
-Val és molt real el que m’has proposat. I m’agradaria saber com va passar en realitat. No crec que una xiqueta de 13 anys, es caiguera al pou tan fàcilment i a mes sent de certa altura.
-Moltes gracies. Estic molt agraïda.
-Ara torne un moment vaig al magatzem a agarrar l’arxivador.
-Stefani ho as dit molt be. Per fi sabrem qui em va tirar, i desvelarem el misteri. Desprès series tan amable dir-li-ho a mon pare?
-Si estaria encantada, però no s’ho creurà.
-Per això hem d’agafar pistes. Quan el senyor et diga qui ha sigut i demanes per favor que et done una copia, val?
-Val així ho faré.
-Ja està ací tinc l‘arxivador on vaig deixar la compra d’aquest anell. Es diu LA GEMA DE MORA, busqueu per ordre alfabètic i la trobareu.
-Gracies.
-Stefani hem buscat en totes les pagines que posa la lletra L, i per si a cas a la lletra G, i no hem trobat res. Pregunta-li al dependent de la tenda, si ho pot buscar ell.
-Per favor senyor, no he trobat res amb aquest nom, ho podria...
Si voleu saber més sobre aquesta historia fascinant, sols eaveu de tornar a aquest blog dia darrere dia, (perqué les part van per díes).
-A lo millor s’ha caigut pel fons.
-No tindràs una llanterna no?
-No.
Vaig tornar a baixar i vaig tocar el fons amb les mans. Alguna cosa sobreeixia entre les monedes, la vaig agafar i la vaig dur a fora.
-Oooooo! Quina pedra mes bonica.
-Si, ja t’he he dit que era una pedra preciosa.
- Sheila ara que ja tenim l’anell on anem?
-Com no, al joier del poble. I com només em pots vore tu, et podré dir el que has de dir en cada moment. És al carrer numero 30. Anem, no està molt lluny, a uns 5 o 10 minuts.
Al arribar al carrer del joier les dos estàvem ben cansades, havíem corregut tot el camí per arribar el més prompte possible.
-Quina joieria més bonica, te uns anells, polseres i collars preciosos. Mira i eixe no es com el que hem trobat?
-Si es veritat! Anem a entrar a vore que ens diuen de l’anell.
-Senyor ens podria atendre?
-Ens? soles estàs tu.
-Si perdó m’he equivocat.
-Stefani dili si et pot dir a qui li va vendre aquest anell.
-Senyor em podria fer el favor de dir-me a qui li va vendre aquest anell?
-No esta be dir-ho.
-Per favor es que estic investigant el cas de la filla del detectiu, i he passat pel pou i me l’he trobat, crec que podria estar relacionat. Qui sap podria haver sigut un assassinat.
-Val és molt real el que m’has proposat. I m’agradaria saber com va passar en realitat. No crec que una xiqueta de 13 anys, es caiguera al pou tan fàcilment i a mes sent de certa altura.
-Moltes gracies. Estic molt agraïda.
-Ara torne un moment vaig al magatzem a agarrar l’arxivador.
-Stefani ho as dit molt be. Per fi sabrem qui em va tirar, i desvelarem el misteri. Desprès series tan amable dir-li-ho a mon pare?
-Si estaria encantada, però no s’ho creurà.
-Per això hem d’agafar pistes. Quan el senyor et diga qui ha sigut i demanes per favor que et done una copia, val?
-Val així ho faré.
-Ja està ací tinc l‘arxivador on vaig deixar la compra d’aquest anell. Es diu LA GEMA DE MORA, busqueu per ordre alfabètic i la trobareu.
-Gracies.
-Stefani hem buscat en totes les pagines que posa la lletra L, i per si a cas a la lletra G, i no hem trobat res. Pregunta-li al dependent de la tenda, si ho pot buscar ell.
-Per favor senyor, no he trobat res amb aquest nom, ho podria...
Si voleu saber més sobre aquesta historia fascinant, sols eaveu de tornar a aquest blog dia darrere dia, (perqué les part van per díes).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La meva llista de blogs
-
ATENCIÓ: canvi de servidorFa 9 anys
-
-
loans with no bank accountFa 12 anys
-
-
YOUR CALLFa 15 anys
-
-
-
-
-
-
QUINA CASUALITAT, PAREIX UN REGALFa 16 anys
-
-
Sobre mi
- Clara
- Alaquàs, Horta, Spain
- Soc una xiqueta de l'escola de Picanya. M'agraden diverses coses i per això he fet un blog.






0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada