18 de gener del 2011

El viatge a la neu

El dilluns 10 hem vaig anar amb la meva classe als pirineus de Lleida, a l'hotel Boí Taüll Resort.
Varen ser 9 hores, o així de viatge, però a mi s'hem van passar volant, perque anava parlant amb Andreu, i Andrea.
Quan arribarem em vaig endur una sorpresa, perque jo creia que l'hotel anava a estar a l'estació d'esquí, tot envoltat de neu. Però estava a 8 km.
Per lo menys jo vaig arribar cansada, i mentre que ens donaven els esquís i ens explicaven les coses el que quedava de dia s'em va passar super rapid. Al matí següent estava molt cansada, de xitar-me tard per la disco, i a demés de parlar molta sestona amb Andrea (la meva super companya d'habitació).
No es va tardar tant del que jo m'havia pensat en arribar a les pistes, i com jo era la primera vegada que esquiava, quan arribarem em va pareixer enorme.
De manera que els dies anaven avançant el cansanci també. Però jo m'ho passava igual de bé, perque volia aprofitar tot el posible aquesta oportunitat d'esquiar.
Per les vesprades teníem activitats, com caraoque, futbolí huma etc...
I per la nit teníemdiscoteca, però cada nit diferent. La per exemple de l'amor de disfreses etc...

Va estar molt bé. No em vaig caure moltes vegades, però les tres uniques foren ben fotudetes: una va ser tirant-me per primera vegada per la verda anomenada Bulevar, havia d'anar girant, però una vegada no vaig poder i em vaig caure en un montó de neu, els esquís s'em varen soterrar.
L'altra va ser a la mateixa pista, en una costereta em vaig tirar en paral·lel, i després no podia frenar, així que dic si em tire en aquell montó de neu no em faré mal, ho vaig fer, peró enlloc de quedarme al montó vaig passar per damunt, vaig caure a un vasal conglat i el vaig trencar, i com es normal em vaig mullar el pantaló.
I per ultim una que anava darrere de Marcel, i li vaig advertir, però ell va frenar de colp, vaig passar per damunt dels seus esquís i per damunt dels de altra gent. Jo vaig demanar disculpes però no em sentiren i quan m'estava anant em digueren "e que se dice lo siento".
Eixes son les caigudes de les que m'anrecorde. (També em vaig tirar per blaves).

Al final l'estació d'esquí es queda xicoteta, però per a mi va ser suficient.
Anar a la neu a sigut espectacular.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Carnestoltes a escolagavina 2008

Qui ens segueix