Diversió diversa

a començat a cridar. Mai m’haguera adonat que cridava per mi, i si va ser així. Va començar a tocar-me molt encuriosida, i em pregunà:
-Però tu que ets?
-M’ho dius a mi?
-Si a tu.
-A, jo sóc un esperit d’una xiqueta anomenada Sheila.
-Tu ets aquella que es caigué al pou?
-Si, sóc jo però el que van contar als diaris és mentida, mira va passar així: pspspspspspspspspspspspspspspspspspspspspspspsps.
-Mare meua si que s’equivocaren. Per cert jo em dic Stefania, però m’agrada més que em diguen Stefani.
-Stefani t’agradaria ajudar-me a resoldre aquest misteri?
-Si estaria encantada. Per on comencem?
-Això és el que no se.
-Que tal si comencem per on va començar tot açò?
- Vols dir al pou dels desitjos?
-Si, no dius que et tirà un home amb caputxa?, aura deixat alguna pista o alguna cosa així i des de això el pou està tancat.
-Si?, no ho sabia, es que no tinc moltes ganes de tornar despres del que va passar.
-Corre, a que estem esperant?
-Ja hem arribat.
-El recordava mes alegre.
-Si es que des de la teua mort ningú a tornat, ni els de neteja ni els que arreplegaven diners.
-No crec que deixara ninguna pista si no ja ho hagueren descobert els que investigaren el meu cas.
-Pot ser, però tu segur que saps alguna cosa que ningú més sàpiga, encara que siga insignificant, un detallet de res.
-No se m’ocorris... a si
Continuara...