Diversió diversa

... a si, si duia com un anell amb una pedra preciosa de color mora. Era preciosa, li la vaig poder treure de la mà, però no se on va caure.
-Doncs, ja tenim per on començar. Tu busca per on jo no puga fer-ho, i jo buscaré pel terra i si cal escavaré i llevaré les fulles.
Desprès de 10 minuts buscant Stefani i jo hem decidit descansar.
-Sheila per on as buscat?
-Doncs per el matolls i per dintre la terra, per si s’havia soterrat per les pluges i això... no he trobat res. I tu, per on has buscat?
-Jo, pel terra. I tampoc he trobat res.
-Ja no se per on buscar, a lo millor tornà i l’arreplegà.
-Jo encara tinc esperances de trobar aquell anell que tu dius. Has buscat al pou?
-No, si haguera caigut ho hauria notat.
-Però per si a cas busca, no perdem res.
-Tens raó.
Al entrar al pou una sèrie de mals records passaren pel meu cap. Tot era molt fosc, tot i això vaig poder vore una cosa que sobreeixia i la vaig agarrar. No semblava per a res un anell , així que ho vaig tirar fora.
-Aiiiii, m’ has fet mal!!
-Perdó.
-Saps que m’has tirat un anell al cap?
-Un anell?Ja està, l’hem trobat!
-Doncs aquest no duu una pedra com la que m’has dit.
-A vore?